Vaig trobar la Dina a la plaça. Acompanyava un senyor molt gran, amb cadira de rodes. Feia sis mesos que participava com a voluntària al projecte Baixem al carrer, que s’encarrega d’acompanyar a persones amb mobilitat reduïda, a sortir de casa. Atreta per la seva força i generositat vaig voler documentar-ho.

El projecte, de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, a Barcelona, va néixer el 2009, per fer front a aquest fet.

Alguns dels veïns i veïnes que hi participen, feia dies, mesos i fins hi tot anys, que no sortien. Baixem al carrer neix amb la voluntat que puguin tornar a gaudir del sol i de la companyia.

Avui, tothom sabem què és estar confinat, però aquesta situació ja es donava molt abans que la pandèmia, als que podíem sortir i relacionar-nos, ens canvies la vida.

Des de l’any 2018 he fotografiat a treballadors i treballadores, voluntaris i voluntàries i algunes de les persones grans que formen part del programa.

He vist en aquest treball, la solitud i la impotència d’estar sol i aïllat, però també la generositat dels qui dediquen el seu temps, al benestar dels altres. Durant el confinament més estricte, els usuaris i usuàries del programa, van mantenir el contacte telefònic, i es van fer diferents tasques de suport, com la gestió de compres i material, així com l’envelliment actiu, exercicis físics adaptats entre d’altres. Avui, estan a l’espera de reprendre les activitats grupals degut a les restriccions, tot i que fan sortides en parelles.

Gràcies a Baixem al carrer, una trentena de persones atrapades a casa, poden sortir al carrer.

Per contactar amb el programa Baixem al carrer  podeu escriure al mail baixemalcarrer@poblesec.org